Oasis o l'estil gironí de fer política

Sovint s'ha utilitzat el terme "l'oasis gironí" o"l'estil gironí de fer política", fent referència a una situació suposadament atípica de la pràctica política a les comarques gironines, basada en un exquisit respecte institucional, de col.laboració entre partits, de defensa de l'interés comú, de verb florentí amb l'adversari i d'oposició dura però constructiva. Probablement el métode ha fet una certa escola, i malgrat els presents temps més convulsos electoralment, les noves generacions de representants polítics fem nostre l'interés en la política del diàleg, de la col.laboració i denostem la política de confrontació i destrucció del adversari. Avui mateix un polític experimentat però jove generacionalment, l'alcalde de Puigcerdà i diputat provincial Joan Planella, en feia esment en el seu discurs com portaveu repubilicà en el ple de constitució de la diputació. Apel.lava a aquesta manera de fer política per tal que la diputació de Girona no és convertís en un escenari de confrontació dialèctica i política fora dels límits habituals de "l'oasi gironí".

Sembla que la primera resposta ha estat negativa ja que el portaveu de CIU Jaume Torramadé ha fet un discurs extremadament crític contra el pacte legítim de govern ERC-PSC que ha portat a l'alcalde de Vilabrareix Enric Vilert a la presidència de la Diputació de Girona. M'ha extranyat en un polític de la talla, de la capacitat de diàleg i del tarannà del saltenc, només ho puc entendre des de la profunda decepció i amargor de deixar al mateix moment les tasques de govern al seu municipi i a la pròpia diputació. M'ha recordat també un dels motius pels que un dia em vaig decidir identificar-me amb el partit dels socialistes de catalunya, cansat de que només uns pensessin que son els únics que genuinament podien defensar els interessos de Catalunya i els únics capacitats per governar-ne les institucions. Per això també he trobat a faltar a l'acte de constitució l'ex-president Carles Páramo, convençut com n'estic de que les institucions i les persones estan per damunt, maltrat les decepcions i frustracions personals i partidistes.

Potser per tot això qui més m'ha agradat avui ha estat l'alcaldessa de Palamós i vicepresidenta primera Teresa Ferrés que ha defensat la legitimitat del pacte i s'ha dedicat a oferir el nou govern per treballar per tots i cadascún dels municipis de les comarques de girona , per la seva gent i per potenciar les polítiques de proximitat. La política com a compromís personal i servei públic des d'on pertoqui fer-ho, des del govern o des de l'oposició, i amb professionalitat i diàleg, que és el que ens demanen els ciutadans.

Després de viure un període a Madrid de confrontació dura i partidista, confio que els polítcs gironins sapiguem entendre'ns, discrepar, i respectar-nos, i si cal exportar el suposat model que ens diferencia qualitativament, més enllà de Girona.

FESTIVALS D'ESTIU (I)

Arriba l'estiu i de cop una enorme oferta de festivals musicals ens dóna l'oportunitat de tenir a prop de casa els millors intérprets i de diferents géneres musicals. Perelada, Palafrugell, Girona, St. Feliu de Guixols, Vilabertrán, Torroella de Montgrí tenen programes irresistibles i si fem alguns quilòmetres més l'oferta s'amplia. Tant de bó tingués pressupost i vacances al juliol per fer una bona inmersió en l'oportunitat que ens ofereixen tots aquests festivals.

El meu primer tast de l'estiu va començar per casa, amb l'inaguració del festival de músiques religioses i del món de Girona, que aquest any de la mà de Victor Garcia, David Ibañez i Ignasi Thió ha decidit obrir-se a noves músiques i nous interprets. Césarea Évora i Taj Mahal dos figures de renom i d'acceptació del gran públic han passat per l'incomparable auditori de les escales de la catedral. Únicament vaig assitir al concert inagural al nou auditori de la devesa amb el the sacred concert de Duke Ellington dirigida per un dels virtuosos del jazz espanyol, el valencià Perico Sambeat, i amb la participació de bona part de les corals de Girona. Feliç idea la de fer participar els conjunts orquestrals i corals locals com a produccions própies del festival. El concert no va ser fàcil i em vaig quedar amb les ganes de disfrutar de veritat amb el saxo excepcional de Sambeat.

Paga la pena també apropar-se a Barcelona per consumir alguna de les excel.lents propostes del seu festival grec. Aquest any he tingut la sort de assistir a un concert excepcional d' Antony and the johnsons. Antony Hegarty és un vocalista inclassificable però dotat d'una veu i sensibilitat fora del comú. Descobert per Lou Reed i Laurie Anderson s'ha convertit en un dels artistes revelació de l'escena neoyorkina. El concert al Grec va ser espectacular, amb una banda de músics impressionant, interpretant bona part dels temes del seu disc imprescindible i'm bird now i alguns temes i versions noves. Coincideixo amb el primer tinent d'alcalde i regidor de cultura Carles Martí i amb l'artista olotí Kim domene.

La meva visita d'aquest any fora de les fronteres pel festival d'aix en provence. Una bona excusa per visitar la provenza - cal perdres per St. Remy ! - i el seu festival operistic que enguany estrenava nou auditori amb die walküre. Decideixo però anar a algún dels escenaris tradicionals a l'aire lliure, concretament al Théâtre du Grand Saint-Jean per assistir a l'ópera die entführung aus dem serail - el rapte al serrallo - de Mozart, que compta amb una escenografía brillant del pintor mallorquí Miquel Barceló. Ambient festiu, amb la tradició del picnic previ al concert als camps de la provenza i això sí amb repartiment de mantetes per combatre la fred humida de la nit... que no em priva del constipat de l'estiu!

El festival de Perelada ens ha regalat novament la visita del Jarrett trio , un concert auténticament excepcional, l'éxtasi de l'equilibri musical. Keith jarrett, Gary Peacock i Jack deJohnette van oferir un concert perfecte amb moments irrepetibles amb el Round midnight i la deliciosa when i fall in love. Fan de la deconstrucció própia del jazz la perfecció musical. La nómina d'admiradors de l'estimat Keith Jarrett em fa coincidir amb la consellera Montserrat Tura, el delegat del govern Jordi Martinoy, el periodista Salvador García " gaddafi" , el critic de cinema Àngel Quintana i els advocats Elena Rossich i Joaquim Bech de Careda. La majoria repetim - jo l'he escoltat en directe sis vegades - lluny de les 136 de l'entrenador de futbol Enzo Ansalone que descriu amb precisió en el programa de mà les sensacions i satisfaccions d'escoltar en directe al mestre Jarrett.

CARME CHACÓN

El president ha remodelat avui el govern, com un nou impuls per afrontar el darrer tram de la legislatura i preparar les eleccions generals del proper mes de març de 2008. Si ja deia en els posts anteriors que el Debat de Política General havia deixat clarament a Zapatero i el govern socialista en la millor disposició de cara a la comtessa electoral de l'any vinent, el canvi d'executiu referma les millors impressions i deixa l'oposició del PP abatuda i desarmada d'arguments.

Personalment, la notícia és un motiu d'alegria pel que signfica per la meva companya diputada i amiga Carme Chacón. Un nou pas endavant d'una política brillant, capaç, preparada i líder generacional al PSC. Després d'un bon tram de legislatura lluint en la difícil tasca de la vicepresidència del Congrés, on ha sabut dirigir -quan ha hagut de substituir al president de la cambra, Manuel Marín-, i de l'aval de les tasques de direcció com a presidenta del grup de diputats del PSC, i com a membre de la executiva federal del PSOE i de l'executiva nacional del PSC es veu compromesa a una màxima responsabilitat en el govern executiu de l'Estat. Podia haver estat el ministeri de Cultura, que coneixia bé per les responsabilitats federals com a secretaria de cultura del PSOE, però serà el ministeri de la Vivenda, una tasca probablement més difícil però on segur que deixarà la seva emprenta personal de capacitat de gestió i eficàcia. No tinc dubta que inicia un període llarg al govern de l'Estat i que tindrem ocasió en el futur de valorar-la com un dels polítics catalans de major influència en la governabilitat de l'Estat en el nostre recent període democràtic.

Ahir el vespre vaig tenir una llarga conversa amb la Carme, fruit d'alguna diferència política en els darrers dies, i va saber separar molt bé la bona relació personal de la direcció política per demostrar-me amb fermesa i autoritat la meva equivocació política. Va dedicar-me temps, quan feia poques hores que debia haver rebut una de les notícies més importants de la seva vida. Avui és ministra però és ahir quan va guanyar-me definitivament la meva lleialtat absoluta.

Molta sort estimada ministra!

ESCO 1706: Crònica del debat (III).

El tercer dia de debat correspon a les propostes de resolució dels diferents grups parlamentaris conseqüència del debat dels dos dies precedents. La tarda i nit prèvia han estat llarg de negociacions per consensuar-ne propostes. Dani Fernández i Tere Cunillera, coordinador dels diputats del PSC i membre de la direcció del grup parlamentari respectivament, han estat els diputats socialistes catalans encarregats per una banda d'impulsar dues propostes: una per accelerar el desplegament de l'estatut de Catalunya en l'àmbit de la comissió bilateral Generalitat- Estat i un altre per definir la metodología per el càlcul de les inversions, i per altra banda d'acostar postures amb la resta de forces polítiques, i arribar a acords transaccionals.

Després de les intervencions dels portaveus dels grups en el debat, avui era el torn dels "números 2" dels grups parlamentaris amb motiu de les discussions de les propostes de resolució. He trobat excessivament negatiu al diputat republicà Joan Tardà, que amaga darrera una imatge a voltes dura i contundent, una persona lleial, emotiva i de sòlides conviccions d'esquerres. I és que amb els companys d'esquerra republicana no ha estat possible en aquesta ocasió arribar a acords en les propostes que han dut a votació.

Julio Villarrubia (PSOE) ha tornat a demostrar força parlamentària amb un discurs en que ha deixat en evidència les mentides i l'estratègia de confusió del PP. Per la seva banda Eduardo Zaplana (PP) - a qui sempre he tingut ganes de preguntar-li si finalment va poder-se comprar l'opel astra setze vàlvules a que feia referència en les escoltes del cas Naseiro- ha donat la sensació de replicar la crítica monolítica a la gestió de Zapatero amb el tema del terrorisme i amb la recent i irresponsable novetat incorporada de demanar fer públiques les suposades actes de les converses amb ETA en el marc del procés de pau a Euskadi,

La sensació en els passadissos del Congrés es que Zapatero afronta amb bones condicions el tram final de legislatura i que Rajoy va fer probablement el seu darrer debat de política general, cada cop més qüestionat internament. Un article de Carlos Cué a EL PAIS on explicitava les decepcions i dissidències en les files populars després del debat perdut per Rajoy dimarts, ha provocat molts nervis a la direcció popular, senyal inequívoca de que efectivament l'autoritat de Rajpy Brey comença a desaparèixer.

A quarts de dues s'aproven trenta tres de les setanta vuit propostes de resolució sotmeses a debat i es clou el període de session. El Congrés no es tornarà a reunir - sempre i quan no ho acordi la diputació permanent per situació excepcional- fins el mes de setembre. S'inicien les vacances parlamentàries, que han de permetre que durant el mes de juliol diputades i diputat puguin dedicar-se al treball a les seves circunscripcions.

ESCÓ 1706: CRÓNICA DEL DEBAT ( II ).

Minuts abans de les nou del matí ressona en tots els edificis del congrés un so d'avís que anuncia l'inici de la segona jornada del debat de l'estat de la nació. El so és repeteix sempre a l'inici de cada sessió i també minuts abans de l'inici de les votacions, sempre el mateix i també idèntic al que utilitzen molts aeroports internacionals per anunciar algun dels vols, fet que ens pot provocar en ocasions cert trasbals o desorientació en qualsevol lloc del món. Per cert, la gestió aeroportuaria també ha estat element de debat en aquesta jornada i novament el president del govern s'ha compromés a que la Generalitat de Catalunya hi tingui capacitat decisiva en la gestió futura dels aeroports catalans.

Ahir Durán i Lleida (CIU) i Agustí Cerdà (ERC) van participar en la primera jornada de debats després del líder del PP. Tots els grups prefereixen intervenir el primer dia, per que en el segon l'atenció i el seguiment dels debats decauen lleugerament. L'ordre ve determinat pel nombre de diputats de major a menor, situant-se els darrers en intervenir el grup mixte - que el formen els diputats que reglamentàriament no poden conformar un grup parlamentari propi- i el grup socialista que dóna suport al govern.

A les nou en punt es reprèn el debat amb la participació del portaveu del PNV, Josu Erkoreka. Presenciem el debat una seixantena de diputats, i bona part del govern. Em sorprenen les absències de diputats nacionalistes catalans - només dos de CIU i un d' ERC - i de diputats populars, únicament tres - o només un si tenim en compte que dos són els diputats del Burgo i Carlos Salvador diputats d'Unión del Pueblo Navarro (UPN) molt interessats en el que puguin dir els nacionalistes bascos-. El PP en prou feines sumarà mitja dotzena de diputats en tota la sessió, en un acte d'escàs respete als grups parlamentaris petits i Rajoy únicament s'incorporarà en el tram final del matí. La poca presència de diputats a l'hemicile tan sovint criticada no és símptoma de manca de treball. En els despatxos, en diferents reunions l'activitat parlamentaria segueix ben viva mentre duren els debats a l'hemicicle.

Erkoreka - com el conjunt de diputats del grup parlamentari basc del PNV- és un excel.lent parlamentari, de la prestigiosa "factoria" de Deusto. Amb to i verb elegant ha estat un dels més durs en el debat, amb una llarga crítica de retrets al govern fonamentats en el suposat centralisme del president Zapatero, que fins i tot el porta a qüestionar les diferències amb els populars, en un mesurat exercici de tacticisme propi del darrer any de legislatura.

Gaspar Llamazares (IU i Joan Herrera (ICV) - que s'ha convertit en un sòlid orador en aquests tres anys de legislatura - comparteixen els temps del seu grup parlamentari, i tornen a centrar el debat en l'agenda social. Li demanen al president que aprofiti la bonança econòmica per millorar les situacions de les famílies mitges amb dificultats de vivenda i precarietat laboral.

Després del trencament de Coalició Canària ( CC ) i també amb la deserció d'un diputat del partit popular, el grup mixt s'ha convetit en el tercer grup més numerós de la camera amb nou diputats. Oramas (CC), Rodriguez (BNG), Labordeta (Chunta), Lasagabaster (EA), Barkos ( NaBai) i Rodriguez (Nueva Canària) intervenen per fer balança de l'acció de govern però amb to constructiu.

El darrer en intervenir és el portaveu socialista Diego López Garrido que supleix amb solvència, en les funcions de portaveu, un dels millors diputats, oradors i portaveus de la nostra recent etapa democràtica, l'actual ministre Alfredo Pérez Rubalcaba.

El president del govern Jose Luis Rodriguez Zapatero ha tornat a exhibir aquest segon dia el millor del seu estil de fer política, encaixant les crítiques , defensant l'acció de govern, valorant els adversaris i estenent la mà al diàleg i la col.laboració, en el millor exemple de la doctrina republicanisme. Philip Pettit - teòric del republicanisme - deia fa pocs dies que el govern de Zapatero ha establert estàndards d'honestadat, coratge i efectivitat, i que malgrat els enormes reptes amb els que s'ha enfrontat els darrers anys ha mantingut una direcció constant i ha fet d' Espanya un model d'actuació per una democràcia avançada.

Quan la legislatura afronta el darrer tram el president del govern presenta un balanç positiu, també amb errors, però amb un horitzó d'oportunitats i de projectes de futur. Per la jornada de demà queden les discussions sobre les propostes de resolució dels diferents grups parlamentaris, i a partir d'ara moltes més coses per què tal com va dir ahir el president Zapatero " el futur comença avui ".

CONFIDENCIAL: El nostre dinar amb el company i amic Francesc Vallés, que forma part del ritual dels debats de l'estat de la nació, ens ha portat a visitar aquest any el Principe de Viana al carrer Manuel de Falla. Recomenació de fa uns dies de Juli Soler de el bullí, amb qui vaig coincidir fa uns dies a Madrid, després de demanar-li un nom entre tots els restauradors madrilenys.
El cap de sala ens explica que Juli Soler i Ferrà Adrià hi van a menjar croquetes, les consideren les millors del món, i a fé que tenen una textura i un cruixent especial. En Francesc i jo degustem unes excel.lents pochas de temporada i una lengua de ternera con aceitunas, i aprovem la suggerència del Juli Soler.

ESCÓ 1706: Crónica del debat de l' Estat de la Nació (I)

El debat de l'estat de la nació es sens dubte el més important del curs parlamentari. El d'aquest any es presentava decisiu per ponderar les forces de govern i oposició davant les futures eleccions generals de l'any vinent i per demostrar la fortalesa del president Rodriguez Zapatero i l'aval de la gestió del govern.

El congrés s'envolta aquests dies d'una gran expectació, he tingut serioses dificultats per travessar el pati del congrés que dóna accés al palau del congrés davant la gran quantitat de periodistes, fotoperiodistes i cameres que esperaven l'arribada del president.

Des del meu primer debat compleixo alguns rituals: arribar el primer a l'hemicicle i dinar el segon dia de debat amb el company diputat Francesc Vallés, amic previ a coincidir en el congrés. Aquesta vegada no he estat el primer en arribar se'm han avançat els diputats populars Fernández Díaz i Pujalte. A la tribuna de convidats el primer en arribar-hi ha estat el president d'Aragó Marcelí Iglesias i el primer membre del govern que ocupa els escons blaus es la ministra Carmen Calvo. Observo també a la tribuna l'esposa del president Sónsoles Espinosa, que discreta, atenta i també amb molta tensió seguirà totes les intervencions de la sessió. A la mesa del congrés Gabriel Cisneros, pare de la constitució, aguantarà amb dignitat i moltes dificultats bona part de la jornada, malgrat el seu delicat estat de salut. També tinc ocasió de saludar al president de l'Espanyol Dani Sánchez-Llibre que assisteix també com a convidat als debats i m'assegura que el club no vendrà Raul Tamudo.

Posteriorment l'hemicicle s'anirà omplint fins que a les dotze en punt, i després d'un minut de silenci - de fet uns segons - en memòria de les víctimes del Iemen, Rodriguez Zapatero pren la paraula.

Al meu parer aquest ha estat el debat més sòlid i contundent que he escoltat al president del govern en la present legislatura, tan en la seva primera intervenció, com sobretot a les répliques i dúpliques, en les que en altres debats no havia respós amb tanta solvència.

Gran part del debat l'ha centrat en l'obra de govern, en la gestió feta, en els compromisos acomplerts, malgrat reconèixer que resten problemes per resoldre i molt a fer. La bona situació de l'economía ( el PIB s'ha incrementat més de 100.000 m€ des de 2.004, Espanya és el tercer inversor estranger entre els països de l'OCDE ), la puja de les pensions ( les pensions mínimes han pujat entre un 13% i un 25% afectant a 3.000.000 de persones ), la puja del salari mínim interprofessional un 24% i la posada en funcionament del quart pilar de l'estat del benestar amb la llei de dependència que atendrà aquest any a 200.000 famílies que tenen una persona amb gran dependència al seu càrrec, son bons exemples dels avenços i de la bona gestió del govern. També ha assumit responsabilitats en el fracassat procés de pau a Euskadi i ha tancat qualsevol oportunitat pel diàleg amb ETA. Aquesta manifestació ha deixat al partit popular sense el discurs com el tenien previst. Tot i així Rajoy a més de les desqualificacions i la manca de respecte cap al president, ha intentat novament pivotar el seu discurs en la crítica a la política antiterrorista del govern i al procés de pau com argumentari únic i possible d'atacar l'acció de govern. Cap crítica a la política econòmica o a la política social i cap idea, ni cap alternativa. Això sí un altre argument de pes ha tornat a sortir en el discurs de Rajoy: el suposat error de l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Per primera vegada en un debat de l'estat de la nació tinc la sensació de que el líder de l'oposició ha perdut molt clarament, amb un discurs sense cap argument i sense credibilitat. Amb l'atenta mirada de la presidenta Esperanza Aguirre des de la tribuna i amb el futur retorn de Rodrigo Rato, el lideratge conservador de Rajoy sembla definitivament declinar.

Crec sincerament que el president Zapatero en surt reforçat del debat i que ha aconseguit també traslladar-nos projectes i objectius de futur: assolir la plena ocupació a la propera legislatura, ampliacions de protecció socials, més inversions en educació i investigació i ciència, lluita contra el canvi climàtic, dotació d'infraestructures i com a proposta més rellevant l'ajuda universal de 2.500 euros per cada fill que neixi a partir d'avui o que s'adopti i que rebran totes les famílies amb residència legal a Espanya.

Quan tanco aquesta crònica d'urgència, Josep Antoni Durán i Lleida es dirigeix a la tribuna d'oradors, potser avui decideixi aclarir les intencions de futur sota l'atenta mirada dels diputats de convergència democràtica, no sempre conformes amb l'estratègia del líder democristià. La primera jornada del debat s'allargarà fins al capvespre.